Slider
Data of the people… by the people, for the people
Slider
Dades de la gent... per la gent i per la gent
Slider
Datos de la gente... por la gente y para la gente
Banner Shadow

Per que les dades són cosa de totes, o haurien

Dades comunes per a reptes col·lectius

Les nostres dades, les nostres normes

Events

There are no upcoming events.

La Xarxa

Eticas Foundation

Eticas Foundation és una organització sense ànim de lucre que promou la investigació, la predicció, la sensibilització i la incidència política en la interacció entre tecnologia, les dades i la societat.

Tecnopolítica

Tecnopolítica és una xarxa d'investigació-acció que busca repensar i reconstruir les relacions entre tecnologia i societat. Està connectada al grup CNSC al IN3 de la UOC.

Ideas for Change

Ideas for Change (IFC) és una agència d’estratègia i investigació que treballa en els camps de la innovació social digital, el disseny de models de negoci amb impacte social i la co-creació. IFC ha desenvolupat marcs per catalitzar solucions innovadores als reptes socials mitjançant combinacions creatives de participació ciutadana, economia de dades i processos distribuïts en col·laboració.

Colectic

Colectic és un projecte cooperatiu sense ànim de lucre que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats als àmbits social, laboral i tecnològic; tot entenent i utilitzant la tecnologia com una eina de participació i transformació social.

Dimmons

Dimmons és un grup d'investigació-acció de l'IN3-UOC que s'enfoca en temes d'innovació socioeconòmica, connectats als reptes i a les oportunitats que obre l'esfera digital i, més concretament, la economia col·laborativa i els comuns.

Visió

Diagnòstic

Avui en dia, tot es pot convertir en dades.

La tecnologia digital està canviant profundament el món i la forma en què treballem, aprenem, ens movem, compartim, decidim; fins i tot la forma en què estimem.

Tot i que produïm dades, no les controlem. Les dades ens controlen. O, més ben dit: qui controla les dades i les tecnologies, ens controla.

Les dades tenen valor, però s’extreuen i exploten sense la nostra implicació, i es concentren en unes poques mans. Les empreses més capitalitzades basen el seu model de negoci en les dades, i la tendència està impregnant a la resta. Els Estats també es reconstrueixen al seu voltant. La cerca de benefici i de poder alimenta avui la datificació del món.

Com a resultat, els nostres drets individuals i col·lectius, i la forma mateixa de les nostres vides, es veuen amenaçades i redefinides per noves formes de vigilància, explotació, manipulació o discriminació. Sorgeixen noves (o velles) formes de càstig, precarietat, polarització i desigualtat.

La democràcia també està en perill. Les dades s’utilitzen per influir en les decisions polítiques de milions de persones. Econòmicament, alimenten plataformes monopolístiques que precaritzen i erosionen els drets laborals, afecten el medi ambient i allarguen la vida d’un sistema econòmic injust i insostenible.

El capitalisme guia el progrés sociotècnic per camins estrets, minvant les possibilitats de les persones, les dades i les tecnologies digitals. No obstant això, hi ha alternatives. En contra de la cerca del benefici i el poder, aquestes alternatives esbossen una cerca de riquesa i possibilitats per a totes, no per a unes poques.

El programari, el maquinari, el coneixement i la cultura lliures apunten cap a una societat digital sense escassetat artificial, basada en la justícia i la cooperació en lloc de l’explotació i la competició. Les innovacions en la democràcia digital, així com en l’economia digital solidària i cooperativa, es multipliquen i podrien ajudar a abordar reptes locals i globals. L’activisme en favor de la conscienciació, l’apoderament, la justícia o els procomuns de dades va en augment. Una ciutadania cada vegada més educada i capacitada digitalment té un enorme potencial transformador. Algunes institucions públiques comencen a reaccionar, i noves regulacions com la GDPR, encara que insuficients, poden ser útils en aquesta lluita.

Contra l’extractivisme de dades, les iniciatives de dades obertes i de control de dades personals són un pas en la direcció correcta. No obstant això, hem d’anar més enllà. Una economia de dades més justa implica avançar cap a un model fort de dades comunes, que vagi més enllà del paradigma de les dades obertes i atengui no només el potencial de l’accés a les dades, sinó també a les seves condicions de producció, al poder sobre i a la protecció enfront d’elles, és a dir, a la seva governança i a la responsabilitat social dels seus impactes. Un model procomú fort exigeix evitar els discursos centrats en les dades i atendre també les estructures tecnològiques, legals, econòmiques, socials i d’altre tipus que les defineixen. Un model procomú fort va també més enllà de les regulacions i les iniciatives que exigeixen control individual sobre les dades personals, ja que apunten a la centralitat de la dimensió col·lectiva. Resumint: es tracta d’avançar de les dades obertes als procomuns, de “les meves dades” a “les nostres dades”. Les dades comunes són dades de i per a la gent.

Conviccions, principis i valors

En vista de tot això

1. Continuem creient en la llibertat, la igualtat i la fraternitat i en la necessitat de lluitar per una societat justa. Per tal d’avançar cap a ella és necessari un contracte sociotècnic sobre les dades en l’era digital.

Creiem en la sobirania/autonomia, la justícia i els procomuns de dades: les persones han de ser capaces de controlar, compartir i beneficiar-se equitativament de les dades. Si, històricament, el mercat ha simbolitzat la llibertat i l’Estat la igualtat formal, creiem que els procomuns apunten cap a la fraternitat i la sororitat, i haurien de ser la base d’una societat digital millor. La recol·lecció i l’ús de les dades han de ser consensuats, justos i transparents (Principi #11 de Good Data).

Les dades no són neutrals ni imparcials, per la qual cosa han de ser sempre objecte d’una anàlisi crítica, des d’un punt de vista polític i ètic.

La privacitat és clau: més encara, totes tenim dret a no estar sotmeses a cap forma d’interferència il·legal o injusta en la nostra vida digital.

Les dades són sovint relacionals, per la qual cosa hem de pensar més enllà d’allò individual, en clau de drets i possibilitats col·lectives.

2. Creiem en la democràcia i en el autogovern. Les dades i les infraestructures digitals han d’utilitzar-se per alimentar una democràcia radical i augmentada, una societat en la qual tothom pugui participar de la governança, que potenciï la intel·ligència, la deliberació i l’acció col·lectiva.

Les dades han d’alimentar principalment la transformació social en clau emancipadora, i no la perpetuació d’allò injust, la disrupció cega o la mera innovació.

3. Creiem en una economia respectuosa i potenciadora d’allò que viu, des de la naturalesa fins a les nostres pròpies vides. Avui en dia, les dades i les infraestructures digitals són un element bàsic per a això.

Les empreses han de respectar la vida i els drets digitals de les persones a tot el món, l’Estat ha d’assegurar-ho i la gent confirmar-ho.

Compartir i col·laborar és fonamental per aconseguir societats digitals equitatives i justes. Totes hauríem de tenir maneres fàcils de construir procomuns amb les nostres vides digitals, i utilitzar-los per millorar-les.

Les dades no només han de respectar els drets humans i el món natural, sinó també ajudar els éssers vius a prosperar (més enllà del Principi #14 de Good Data). 

4. També creiem que les dades són només una petita part d’aquests esforços. Les persones i la vida són el seu centre.

Objectius i accions

Aquestes creences, principis, i els valors ens inspiren per definir un conjunt d’objectius. Aquests objectius exigeixen acció (de la societat civil, el sector públic i l’acadèmia, especialment, però també del sector privat). Llistem a continuació algunes propostes preliminars per l’acció resultants del procés de DDDC:

Drets i societat. Construint una societat digital ben regulada i justa.

Co-construir un model de procomú de dades, a càrrec d’una comunitat inicial formada per organitzacions (ja siguin cíviques, públiques o privades) i ciutadania, definint un contracte de protocols tecnològics i socials capaços de conciliar els interessos de totes les parts d’una manera fiable, que protegeixi la privacitat i que produeixi valor mutu.

El sector públic ha de regular, supervisar i auditar les dades, així com els procediments basats en dades (és a dir, algorítmics), per tal de garantir la protecció dels drets i el benestar de la ciutadania.

Regular l’accés a dades i monitoritzar l’impacte de les corporacions en l’economia digital.

Adoptar un model de contractació pública transparent i orientada per dades.

Promoure i adoptar estàndards oberts per fomentar la interoperabilitat i la portabilitat de les dades.

Desenvolupar i promoure eines tecnològiques, legals i pràctiques que promoguin la seguretat de la informació, la privacitat, l’anonimat, etc.

Promoure ecosistemes de dades de qualitat, incloent indicadors de ciència de dades per al bé comú.

Desenvolupar i promoure acords de privacitat, termes d’ús i altres eines legals més comprensibles (usables).

Democràcia. Construint una democràcia augmentada.

Crear organitzacions transversals per al desenvolupament de nous models de governança.

Introduir participació ciutadana en la definició del marc d’investigacions basades en dades públiques.

Donar suport a la sobirania de les dades i les comunitats i ecosistemes procomuns.

Conscienciació. Avançar cap a una societat conscient, amb una visió holística i crítica de les dades.

Llançar campanyes per promoure termes i condicions i polítiques de privacitat que afavoreixin el domini públic en l’esfera digital.

Augmentar la consciència sobre els valors i impactes de l’explotació de dades.

Incentivar l’estudi dels diferents models de plataformes per caracteritzar-los.

Elaborar plans educatius crítics sobre la gestió i la ciència de dades.

Organitzar cursos de formació sobre l’impacte i la protecció de dades.

Empoderament. Avançar cap a una societat digital en la qual les persones puguin controlar, compartir i explotar les dades.

Ampliar els conjunts de dades comunitaris a través de bases de dades públiques.

Promoure l’ús de llicències compatibles amb la vida i les pràctiques de les comunitats i la ciutadania.

Establir anàlisi de dades públiques i programes de visualització de base.

Desenvolupar eines de disseny de procomuns de dades.

Generar espais perquè la ciutadania pugui participar en les agendes d’investigació basades en dades – especialment, públics.

Economia. Avançant cap a una societat digital procomú.

Potenciar el desenvolupament i abast de plataformes digitals que no basin la seva sostenibilitat en l’explotació de dades de les persones usuàries sinó en un model de sostenibilitat orientat al bé comú, on les persones usuàries, finançadores i comunitat liderin la seva sostenibilitat.

Aprofitar els impostos (especialment a les grans corporacions digitals) per promoure models de negoci procomú.

Fer que usuaris de dades obertes amb ànim de lucre paguin per elles proporcionalment a la intensitat del seu ús.

Investigar i desenvolupar models de viabilitat econòmica dels procomuns de dades.

Organitzar cursos de formació sobre l’explotació de procomuns de dades i fomentar els negocis basats o orientats a ells.

Promoure l’explotació i l’impacte local dels procomuns de dades .

Promoure xarxes socials i plataformes d’intercanvi econòmic (f.i .: Airbnb local) controlades per comunitats.


CREDITOS

Aquest manifest ha estat promogut per Tecnopolitica.net i Dimmons.net, grups de recerca de la Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya, en el context del projecte DECODE. Reflecteix les discussions i propostes de desenes de persones i col·lectius implicats en el procés participatiu de Democràcia Digital i Data Commons, en els tallers de co-creació “Arquitectures distribuïdes per a la sobirania de dades: Llançament del pilot DDDC”, “DDDC-Sharing Cities Summit”, “Data Control Wars – Mobile Social Congress”, “Conversatori: Dades comunes i escletxes en el capitalisme de vigilància” i “DDDC Sprint: trobada de co-escriptura del Manifest DDDC” i “DDDC – Sharing Cities Summit (II): debat, taller i signatura del manifest”, que va tenir lloc a Barcelona entre finals de 2018 i finals de 2019.

Recursos

En construcció